Factors desencadenants de l’acne

L'evidència clínica sugereix que la presència d'andrògens afecta el desenvolupamente de l'acne De fet, l’acne no sol desenvolupar-se abans del període prepuberal, també conegut com adrenarquia, és a dir, el moment en què els nivells de sulfat de deshidroepiandrosterona (DHEAS) augmenten. DHEAS és una hormona sexual masculina (androgen), present tant en homes com en dones i que té un paper significatiu durant la pubertat en el desenvolupament de les característiques sexuals secundàries masculines. El cos pot convertir el DHEAS en andrògens més potents, com la testosterona i l’androstenediona, i també pot convertir-se en l’estrogen hormonal femení. En patologies amb alts nivells d’andrògens, com en el cas de la síndrome ovàrica poliquística, la hiperplàsia suprarenal congènita o els tumors suprarenals o ovàrics, aquest augment d’andrògens pot ser la causa de l’acne. 

Els factors crítics que poden estar involucrats en l’estreta vinculació entre aquest bacteri i el desenvolupament de l’acne inclouen la seva capacitat d’activar la resposta del sistema immunològic, que pot contribuir a l’aparició de la inflamació sovint observada en l’acne.

Les persones amb familiars propers que tenen acne tenen un major risc de desenvolupar-lo, donant suport a la idea que la malaltia té un component genètic. 

Altres factors de risc que poden contribuir al seu desenvolupament són:

• Traumatisme a la pell: un trauma mecànic i repetitiu, com el causat pel rentat de la pell afectada amb sabó, detergent, astringent o altres agents, pot empitjorar l’acne perquè pot afavorir la ruptura dels barbs, causant l’aparició de lesions inflamatòries.
• Hàbits alimentaris: els resultats de diversos estudis suggereixen que pot haver-hi una correlació entre el desenvolupament de l’acne i un alt consum de llet i productes lactis. Així mateix, s’ha establert una relació entre l’aparició de l’acne i les dietes amb una alta càrrega glucèmica, com la pasta, el pa, les galetes, els cereals ensucrats, l’arròs blanc o la síndria. Aquest tipus d’aliments augmenten els nivells d’una substància anomenada factor de creixement similar a la insulina (IGF), que pot afavorir el desenvolupament de l’acne. Alguns aliments s’han relacionat amb efectes positius, com el zinc, els àcids omega-3, els antioxidants, la vitamina A i la fibra alimentària, encara que es necessiten més estudis per confirmar-ho.
• Estrès: un possible factor que s’ha suggerit per intensificar l’acne és la presència d’estrès psicològic.
• Resistència a la insulina: la resistència a la insulina també podria ser un dels factors que afavoreixen l’aparició de l’acne, ja que pot estimular una major producció d’andrògens, i s’associa amb nivells més alts en sang del factor de creixement 1 (IGF-1), que està relacionat amb una major secreció de greix facial. Durant la pubertat, hi ha un augment anormal de la resistència a la insulina i IGF-1, que també és l’inici de l’acne.
• Increment de l’índex de massa corporal (IMC): s’han dut a terme estudis per examinar una potencial relació entre el pes i l’acne, però els resultats han estat diferents, de manera que no es pot confirmar una correlació entre el sobrepès o el baix pes i el desenvolupament de l’acne.