Onicomicosi
L'onicomicosi és la malaltia infecciosa més comuna de les ungles, i és responsable d’aproximadament el 50 % de totes les consultes per trastorns unguials. L’onicomicosi s’ha documentat com una malaltia relacionada amb el sexe i l’edat, és més freqüent en els homes i augmenta amb l’edat en tots dos gèneres. En les persones grans, l’onicomicosi pot tenir una incidència > 40 %. Els factors que predisposen l'aparició de l’onicomicosi són la diabetis mellitus, la malaltia arterial perifèrica i la immunosupressió a causa del VIH o a agents immunosupressors.
L’onicomicosi apareix amb més probabilitat a les ungles dels peus. Els fongs que produeixen l’onicomicosi poden ser de diversos tipus: llevats, dermatòfits o floridures. En un alt percentatge dels casos, l’onicomicosi està produïda pels dermatòfits, que no només afecten les ungles, sinó també poden afectar la pell i el cabell, és a dir, als teixits que hi contenen queratina.
L’onicomicosi es caracteritza per l’aparició de taques blanquinoses o negrenques a la vora de l’ungla o a la seva base, prop de la cutícula. A mesura que avança la malaltia, les taques es van estenent i cobrint tota la superfície de l’ungla. La infecció colonitza l’ungla i en provoca l’estovament i la deformació posterior. Com que és una malaltia infecciosa, per tant, és contagiosa tant per a la resta de les ungles de la mateixa persona com per a altres persones a través de superfícies contaminades amb fongs o espores fúngiques.
Tipus d’onicomicosi
En funció de les parts de l’ungla que es vegin afectades, l’onicomicosi pot classificar-se en diferents tipus. El fong pot estar infectant només la part superficial de l’ungla, infectar també la matriu (alterar el creixement de l’ungla) o bé estendre’s fins al llit ungueal (la part del dit coberta per l’ungla). Actualment, l’onicomicosi es classifica en cinc tipus diferents:
- Onicomicosi subungueal distal i lateral
- Onicomicosi superficial blanca o negra
- Onicomicosi Endonix
- Onicomicosi subungueal proximal
- Onicomicosi distròfica total
El diagnòstic d’un tipus específic d’onicomicosi pot ser complicat a causa de l’àmplia variabilitat dels patògens causants. A més a més, en presència d’un possible cas d’onicomicosi, cal descartar altres afeccions que puguin afectar de manera similar la pell i les ungles, com ara la psoriasi, el traumatisme a les ungles o altres infeccions causades per bacteris.
Què causa l’onicomicosi?
En més del 90 % dels casos, els patògens que causen l’onicomicosi són tres tipus de fongs dermatofítics: trichophyton, epidermophyton i mycrosporum. En el 10 % restant, els causants són llevats del tipus ‘Candida spp.’ o altres fongs oportunistes (floridures).
Com es diagnostica l’onicomicosi?
El o la professional de la salut examinarà les ungles. També podrà prendre alguns retalls d’ungles o rascar restes de sota l’ungla i enviar la mostra a un laboratori per identificar el tipus de fong que causa la infecció.
Altres afeccions, com la psoriasi, poden imitar una infecció fúngica de l’ungla. Els microorganismes com ara llevats i bacteris també poden infectar les ungles. Conèixer i identificar la causa de la infecció és fonamental per ajudar a determinar el millor tractament.
Com identificar l’onicomicosi?
L'onicomicosi es manifesta a través de diversos canvis físics diferents en l’aparença i la textura de l’ungla. Podràs notar que l'ungla perd la lluentor natural i es torna blanca, groga o marró. A mesura que avança la infecció, la placa de l’ungla sovint s’engrosseix i es torna fràgil o engruixida, amb el temps distorsionant la seva forma o, fins i tot, fent que s’aixequi del llit de l’ungla. En els casos més avançats, les restes es queden sota l’ungla, donant lloc a una aparença fosca i rascada i una olor fètida. Mentre que moltes persones no experimenten cap dolor físic inicialment, l'ungla engrossida pot causar un malestar significatiu quan es camina o es porten sabates, i la pell circumdant pot tornar-se vermella, pica o hi està inflamada.
Referències
- Piraccini, B.M, Alessandrini, A. Onychomycosis: A Review. J Fungi [Internet]. 2015 Jun;1(1): 30-43. Disponible a: https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5770011/. doi: 10.3390/jof1010030.
- Mayo Clinic. Nail fungus [Internet]. 2019 Jan 3. Disponible a: https://www.mayoclinic.org/diseases-conditions/nail-fungus/diagnosis-treatment/drc-20353300
- Elewski, B.E, Rich, P., Tosti, A., Pariser, D.M, Scher, R., Daniel, R.C, Gupta, A.K. Onchomycosis: An Overview. JDD [Internet]. 2013 Jul;12(7). Disponible a: https://www.researchgate.net/publication/251878448_Onchomycosis_an_overview