Acne
Acne vulgar, també conegut simplement com a acne, és un dels trastorns de la pell més comuns que afecten les anomenades unitats pilosebàcies, que estan formades per fol·licles pilosos (forats on els cabells creixen fora de la pell) i glàndules sebàcies (glàndules que secreten greix per mantenir els cabells i la pell lubricada). Es caracteritza pel desenvolupament crònic de pàpules, pústules i nòduls. Es pot produir amb lesions inflamatòries i no inflamatòries, principalment a la cara, però també a la part superior dels braços, al pit, al tronc i a l’esquena.
La manifestació d’aquest trastorn varia, i va des de barbs oberts i tancats no inflamats («punts negres» i «punts blancs») fins a formes més greus, com ara pàpules, pústules i nòduls inflamatoris.
L’acne és més comú entre els i les adolescents i els adults joves, especialment els homes, però no es limita a aquestes edats. Sol aparèixer als 7-12 anys i desapareix als 30 anys. No obstant això, pot haver-hi casos en què duri més anys o reapareixi a una edat adulta, sent aquests casos més comuns en les dones.
Tot i que l’acne no és una malaltia que causa incapacitat física, el seu impacte psicològic pot ser significatiu, fent que les persones que el pateixen desenvolupin baixa autoestima, depressió i ansietat.
Quins són els principals tipus d’acne?
Els i les professionals mèdics generalment categoritzen l’acne en funció del tipus de grans i la gravetat de la inflamació. La forma més comuna, acne vulgar, implica una barreja de punts negres no inflamatoris i punts blancs amb grans vermells inflamatoris o pústules plenes de pus. Els o les professionals de la salut distingeixen això de l’acne hormonal, que sovint es produeix al voltant de la mandíbula en adultes seguint els cicles menstruals. En els casos més greus, els i les pacients desenvolupen acne noduloquístic, caracteritzat per bonys profunds i dolorosos i quists que comporten un alt risc de cicatrització permanent. Algunes persones també experimenten d’acne conglobata, una forma rara però agressiva on nombrosos barbs s’interconnecten sota la pell.
Max, vivint amb l'acne
Què provoca l’acne?
L'origen i el desenvolupament de l’acne implica diferents factors de risc, la interacció dels quals provoca a la formació de lesions anomenades bards i inflamació. Durant l’adolescència, l’acne desencadena la sensibilitat de les glàndules sebàcies a les hormones. Els andrògens, especialment clínics, i un augment excessiu de cutibacterium acnes, un bacteri que sol trobar-se en els fol·licles. Hi ha 4 pilars clau per al desenvolupament de l’acne: hiperqueratinització, creixement bacterià (C. Acnes), producció de greix cutani i inflamació.
Sara, vivint amb l'acne
Com es diagnostica l’acne?
L’acne vulgar es diagnostica normalment a través d’un examen físic. No hi ha proves per a l’acne. No és habitual encara que pot passar, que un o una professional de la salut pugui prendre una mostra o raspat d’una lesió o pústula per a l’examen microbiològic o el cultiu per descartar altres fonts d'infecció. Per a les dones, es pot demanar que les anàlisis hormonals de sang busquin testosterona alta (n indicador de síndrome d'ovari metabólic poliendocri).
Quins són els principals signes de l’acne?
L’acne vulgar es produeix en aquelles zones del cos amb grans glàndules sebàcies que responen a hormones, com la cara, el coll, el pit, part superior de l'esquena, braços, amb diferents tipus de lesions actives presents en la mateixa zona.
La gravetat i l’abast de l’acne pot variar, des de l’aparició periòdica d’uns quants barbs petits fins a la presència crònica de nombrosos nòduls inflamats que afecten la major part de la pell a la zona afectada. Després de la desaparició de l’acne, les seqüeles més comunes són la hiperpigmentació i les cicatrius.
Com es tracta l’acne?
Tractar de manera efectiva l’acne sovint requereix una combinació de teràpies, ja que els grans triguen almenys vuit setmanes a desenvolupar-se. En conseqüència, s’ha de seguir constantment un pla de tractament durant dos o tres mesos abans de valorar el seu èxit.
Referències
- Sutaria Amita H, Masood Sadia SJ. Acne vulgaris. StatPearls - NCBI Bookshelf. CRC Press; 2019. Disponible a: https://europepmc.org/article/med/29083670
- Thiboutot D, Zaenglein A. Pathogenesis, clinical manifestations, and diagnosis of acne vulgaris. UpToDate. 2015;1–51. Disponible a: https://www.uptodate.com/contents/pathogenesis-clinical-manifestations-and-diagnosis-of-acne-vulgar….
- Yazici K, Baz K, Yazici AE, Köktürk A, Tot S, Demirseren D, et al. Disease-specific quality of life is associated with anxiety and depression in patients with acne. J Eur Acad Dermatol Venereol. 2004 Jul;18(4):435–9. Disponible a: https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15196157
- Klassen AF, Newton JN, Mallon E. Measuring quality of life in people referred for specialist care of acne: Comparing generic and disease-specific measures. J Am Acad Dermatol. 2000 Aug;43(2 I):229–33. Disponible a: https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/10906643
- Dalgard F, Gieler U, Holm JØ, Bjertness E, Hauser S. Self-esteem and body satisfaction among late adolescents with acne: Results from a population survey. J Am Acad Dermatol. 2008 Nov;59(5):746–51. Disponible a: https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/19119094
- Webster GF, Leyden JJ, Nilsson UR. Complement activation in acne vulgaris: Consumption of complement by comedones. Infect Immun. 1979;26(1):183–6. Disponible a: https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC414592/
- Stathakis V, Kilkenny M, Marks R. Descriptive epidemiology of acne vulgaris in the community. Vol. 38, Australasian Journal of Dermatology. Blackwell Publishing; 1997. p. 115–23. Disponible a: https://onlinelibrary.wiley.com/doi/abs/10.1111/j.1440-0960.1997.tb01126.x
- Collier CN, Harper JC, Cafardi JA, Cantrell WC, Wang W, Foster KW, et al. The prevalence of acne in adults 20 years and older. J Am Acad Dermatol. 2008 Jan;58(1):56–9. Disponible a: https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17945383