Dermatitis atòpica

La dermatitis atòpica, o èczema atòpic, és una malaltia de la pell crònica i no contagiosa definida per la inflamació i la picor intensa que normalment empitjora a la nit. La malaltia segueix un patró recurrent de brots i remissions, i apareix amb taques seques, amb clivelles , vermelles o marronoses. El seu aspecte canvia amb l’edat; els nadons solen desenvolupar petits nòduls a les galtes, mentre que els nens i les nenes grans i els adults solen experimentar erupcions al cuir cabellut, les mans o dins dels plecs dels colzes i els genolls. Com que l’afecció compromet la barrera de la pell, els i les pacients s’enfronten a un major risc d’infeccions bacterianes i víriques secundàries, sovint marcades per crostes o la presència de pus.

Mentre que la dermatitis atòpica afecta un nombre significatiu de nens i nenes i adults a tot el món, la majoria dels i les pacients presenten símptomes durant el seu primer any de vida. Tot i que el nombre de diagnòstics nous continua augmentant, una gran part dels que desenvolupen l’afecció en la primera infància experimenten una remissió espontània abans d’arribar a l’adolescència. Quan la malaltia persisteix fins a l’edat adulta, es requereix una gestió contínua per controlar la inflamació i prevenir infeccions localitzades.

Tipus de dermatitis atòpica

Els i les professionals de la salut classifiquen la dermatitis atòpica en dos tipus primaris basats en la resposta immunitària del cos: extrínseca i intrínseca. El tipus extrínsec (al·lèrgic) implica alts nivells d’IgE (un anticòs que el sistema immunològic produeix quan reacciona excessivament als al·lèrgens) i una clara sensibilització als desencadenants externs. En canvi, el tipus intrínsec (no al·lèrgic) presenta nivells normals d’IgE i no mostra sensibilitats al·lèrgiques específiques.

Com que cap prova de laboratori pot determinar la gravetat de la malaltia, els o les professionals de la salut utilitzen una combinació d’eines objectives i subjectives per guiar el tractament. Es basen en escales clíniques com l’EASI, l’SCORAD i l’IGA per avaluar l’abast del dany a la pell, alhora que avaluen factors informats pel o la pacient com la intensitat de la picor i la interrupció del son. Aquestes mesures permeten als proveïdors sanitaris fer un seguiment de com el pacient respon a la teràpia i ajustar la seva atenció en conseqüència.

Vicente, vivint amb dermatitis atòpica

Què causa la dermatitis atòpica?

La causa exacta de la dermatitis atòpica no està completament clara. Pot implicar factors genètics i ambientals que condueixen a anormalitats en l’epidermis i el sistema immunològic.

La dermatitis atòpica pot aparèixer, o augmentar, quan una persona està exposada a alguna cosa en el seu entorn. Això s’anomena normalment desencadenant. Els desencadenants coneguts per a la dermatitis atòpica són: l’exposició a al·lèrgens com el pol·len, estrès, la pell seca o infeccions. Els irritants cutanis com alguns teixits, sabons i netejadors de la llar també poden desencadenar un brot de dermatitis atòpica. 

Descobreix els factors desencadenants de la dermatitis atòpica

Alicia, vivint amb dermatitis atòpica

Com es diagnostica la dermatitis atòpica?

Els o les professionals de la salut diagnostiquen principalment la dermatitis atòpica a través d’un examen físic i una revisió detallada de la història mèdica, ja que cap prova de sang específica o escàner pot confirmar l’afecció. Busquen característiques «essencials», com la picor intensa i l’aspecte característic dels pegats vermells, secs o cuirosos en zones específiques de l’edat com la cara en nadons o els plecs dels colzes i genolls en adults. L'equip sanitàri també comprovarà una «història personal o familiar d'atòpia», i per tant, es preguntarà si tu o els teus familiars propers pateixen d’asma, rinitis al·lèrgica, o al·lèrgies alimentàries. Encara que els professionals de la salut de tant en tant utilitzen mostres de pell per descartar infeccions bacterianes o proves de pegats per identificar al·lèrgies de contacte, generalment es basen en marcs clínics establerts, com els criteris del UK Working Party, per fer un diagnòstic definitiu.

Més informació sobre el diagnòstic de la dermatitis atòpica

Com detectar la dermatitis atòpica

La dermatitis atòpica es defineix per una pruïja intensa (picor) i Inflamació  dels llavis. Com a característica diagnòstica primària, aquesta picor acompanya símptomes com pegats secs, esquerdes o èczemes. L'aspecte de la malaltia varia segons l’edat: els nadons solen desenvolupar nòduls a les galtes, mentre que els nens/nenes grans i els adults experimenten erupcions en plecs articulars, a les mans o cara y coll. I per tant, la picor implacable provoca importants trastorns del son, incloent l’insomni i el despertar amb freqüència. Aquests dèficits de son sovint provoquen somnolència diürna, irritabilitat i deteriorament de la concentració, afectant potencialment el creixement i el comportament. 

Com es tracta la dermatitis atòpica?

No hi ha una cura definitiva per a la dermatitis atòpica però, basant-se en la gravetat de la malaltia, hi ha molts tractaments eficaços. Els brots es poden tractar amb corticoides tòpics, cremes tòpiques no esteroides i fototeràpia. També s'utilitzen fàrmacs sistèmics, tant convencionals com avançats, per al control de la malaltia.

A més dels tractaments, és important tenir una pauta fixe de cures que inclogui rentar-se amb un sabó suau i hidratar-se per retindre l’aigua a la pell.

Preguntes freqüents

Consulta totes les nostres preguntes freqüents

Referències

  • Leung DY, Guttman-Yassky E. Deciphering the Complexities of Atopic Dermatitis: Shifting Paradigms in Treatment Approaches. J Aller Clin Immunol. 2014;134(4):769-79.
  • Moyle M, Cevikbas F, Harden JL, Guttman-Yassky E. Understanding the immune landscape in atopic dermatitis: The era of biologics and emerging therapeutic approaches. Exp Dermatol. 2019;28(7):756-68.
  • Eichenfield, L.F., Tom, W.L., Berger, T.G., Krol, A., Paller, A.S., Schwarzenberger, K., et al. Guidelines of care for the management of atopic dermatitis: section 2. Management and treatment of atopic dermatitis with topical therapies. J Am Acad Dermatol. 2014;71(1):116–32.
  • Thomsen, S.F. Atopic Dermatitis: Natural History, Diagnosis, and Treatment. ISRN Allergy. 2014;2014:1–7.
  • Avena-Woods C. Overview of atopic dermatitis. AJMC. 2017;1–10.
  • Kowalska-Olędzka, E., Czarnecka, M., Baran, A. Epidemiology of atopic dermatitis in Europe. J Drug Assess. 2019;8(1):126–8.
  • Nutten, S. Atopic dermatitis: global epidemiology and risk factors. Ann Nutr Metab. 2015;66:8–16.
  • Williams, H.C. Clinical practice. Atopic dermatitis. N Engl J Med. 2005;352:2314–24.
  • Sidbury, R., Davis, D.M., Cohen, D.E., Cordoro, K.M., Berger, T.G., Bergman, J.N., et al. Guidelines of care for the management of atopic dermatitis: Part 3: Management and Treatment with Phototherapy and Systemic Agents. J Am Acad Dermatol. 2014;71(1):116–32.
  • Tokura, Y. Extrinsic and intrinsic types of atopic dermatitis. J Dermatol Sci. 2010;58(1):1-7. doi: 10.1016/j.jdermsci.2010.02.008.
  • National Eczema Association (NEA). Atopic Dermatitis 101 [Internet]. 2016. Disponible a: https://nationaleczema.org/atopic-dermatitis-101/
  • American Academy of Dermatology (AAD). Atopic dermatitis: symptoms [Internet]. 2020. Disponible a: https://www.aad.org/public/diseases/eczema/types/atopic-dermatitis/symptoms
  • Gooderham, M.J., Bissonnette, R., Grewal, P., Lansang, P., Papp, K.A., Hong, C. Approach to the Assessment and Management of Adult Patients With Atopic Dermatitis: A Consensus Document. Section II: Tools for Assessing the Severity of Atopic Dermatitis. Journal of Cutaneous Medicine and Surgery. 2018;22(1S):10S-16S.
  • Oszukowska, M., Michalak, I., Gutfreund, K., Bienias, W., Matych, M., Szewczyk, A., et al. Role of primary and secondary prevention in atopic dermatitis. Postep Derm Alergol. 2015;XXXII(6):409–420. doi: 10.5114/pdia.2014.44017.
  • European guideline: Wollenberg_2025_European Guideline (EuroGuiderm) on atopic eczema: living update