Factors desencadenants de l’onicomicosi

Què causa l’onicomicosi?

L’onicomicosi és una infecció per fongs que afecta les estructures que formen la unitat unguial, que inclou la làmina, el llit i la matriu unguial. Apareix quan uns fongs microscòpics s’adhereixen a l’ungla i gradualment envaeixen les capes de queratina més profundes. Es poden veure afectades tant les ungles de les mans com les dels peus, però és molt més freqüent a les ungles dels peus. Això es deu, sobretot, a causa de petits traumes repetitius, a la pressió del calçat i a l’ambient constantment càlid i humit de l’interior de les sabates; tot això afavoreix el creixement dels fongs. 

DSC_6277

La major part dels casos són causats pels dermatòfits, un tipus de fongs que infecta la pell, els cabells i les ungles. Aquests organismes representen la majoria de les infeccions confirmades arreu d’Europa, tot i que les proporcions exactes varien entre uns estudis i altres. Dins d’aquest grup, l’especie dominant és Trichophyton. Trichophyton rubrum és identificada com la causa més freqüent arreu del món, seguida de les espècies dins del complex Trichophyton mentagrophytes.La seva capacitat per digerir la queratina els permet mantenir-se a l’ungla durant períodes llargs si no es tracta. De manera menys comuna, també en poden ser responsables Epidermophyton floccosum i algunes espècies de Microsporum.

DSC_6106

Una proporció més reduïda però clínicament important dels casos està relacionada amb fongs no dermatòfits. Aquests inclouen: 

  • Fongs no dermatòfits com ara Aspergillus, Scopulariopsis, Fusarium, Acremonium i Alternaria. Aquests organismes estan molt estesos a l’ambient i es poden trobar en mostres d’ungles com a contaminants, per la qual cosa la infecció confirmada requereix criteris diagnòstics estrictes. Quan causen malaltia, aquesta sovint es produeix després d’un dany previ a l’ungla, d’una onicomicosi prèvia o per la psoriasi unguial.
  • Llevats, principalment espècies de Candida. Es veuen sobretot a les ungles de les mans, especialment en persones amb exposició freqüent a l’aigua, que treballen en ambients humits o que tenen afeccions mèdiques subjacents.
DSC_5218

Les investigacions recents han posat en relleu que les infeccions mixtes, en què els dermatòfits coexisteixen amb fongs o llevats a la mateixa ungla, són més comunes del que es pensava. Aquests casos poden ser més difícils de diagnosticar i tractar, cosa que ressalta la importància de fer les proves micològiques adequades.

Independentment de l’organisme implicat, la malaltia habitualment progressa de manera similar. Els fongs s’adhereixen a la superfície o a la part inferior de l’ungla, s’estenen per sobre i per sota de la làmina unguial i descomponen gradualment la queratina. Això condueix als signes clàssics de l’onicomicosi: ungles engrossides, vores irregulars, decoloració que oscil·la entre el blanc, el groc i el marró i despreniment de la làmina unguial del llit.  

Quins són els principals factors de risc?

Diversos factors fan que certes persones tinguin més predisposició i, per tant, siguin més vulnerables a l’onicomicosi. Alguns dels factors més significatius són: 

Edat avançada

 La infecció és molt més comuna en persones de més de 60 anys, a causa del creixement més lent de les ungles, la circulació reduïda, l’exposició acumulada als fongs i la disminució gradual de la resposta immunitària.

Infecció cutània per fongs preexistent

El peu d’atleta (tinea pedis) és un precursor freqüent, ja que proveeix una font directa de fongs que es poden estendre a les ungles.

Traumatisme cutani o unguial

Fins i tot lesions menors, la pressió de les sabates ajustades o la fricció repetida poden danyar la barrera unguial i facilitar així l’inici d’una infecció.

Caminar descalç en llocs públics humits

Les superfícies compartides de piscines, dutxes comunitàries i vestidors exposen les persones a fongs.

Calçat ajustat o mal ventilat

El calçat que reté la calor i la humitat crea les condicions ideals perquè els fongs es desenvolupin.

Diabetis mellitus i malaltia vascular perifèrica

La circulació reduïda i la menor capacitat de curació augmenten les probabilitats d’infecció i en dificulten la recuperació.

Obesitat

L’augment de la transpiració, la reducció de la circulació i l’estrès mecànic addicional als peus causat per l’excés de pes són factors que contribueixen a un risc més elevat.

Immunodepressió o altres comorbiditats

Malalties com el VIH, la insuficiència venosa crònica i altres problemes de salut redueixen la capacitat del cos per defensar-se contra la infecció.

Afeccions cutànies i unguials com la psoriasi

Poden alterar l’estructura de la pell i incrementar la vulnerabilitat davant de la invasió fúngica.

Predisposició genètica i transmissió domèstica

Compartir dutxa o banyera, calçat o estris per a la cura de les ungles pot facilitar la transmissió entre membres de la família.

 

Aquests riscos sovint actuen junts. Per exemple, una persona gran amb diabetis que utilitza dutxes comunitàries i porta sabates ajustades que no transpiren té un risc especialment alt. 

Com prevenir l’onicomicosi

La prevenció de l’onicomicosi es centra en una bona higiene dels peus i les ungles, la reducció de l’exposició als fongs, i evitar comportaments que promoguin la infecció. Algunes pràctiques útils són: 

Higiene regular

Rentar-se les mans i els peus cada dia, especialment després d’haver tocat les ungles infectades. Eixugar amb cura i aplicar crema hidratant per evitar les clivelles.

Tallar les ungles amb cura

Talla les ungles rectes i llima’n les vores. Redueix les zones engrossides, si n’hi ha. Renta i desinfecta els estris per a les ungles després de cada ús.

Control de la humitat

Fes servir mitjons que absorbeixin la transpiració i canvia-te’ls durant el dia si estan molls.

Calçat transpirable

Tria sabates fetes amb materials que permetin la ventilació, com el cuir o la malla.

Tractament del calçat vell

Substitueix les sabates usades o tracta-les amb productes antifúngics, ja que les espores poden quedar-s’hi i causar reinfecció.

Calçat protector en zones comunitàries

Fes servir xancletes o calçat de dutxa en llocs com piscines, gimnasos i banys compartits.

Pràctiques segures al saló de manicura

Assegura’t que els instruments s’esterilitzen entre clients o porta-hi les teves pròpies eines netes.

Evitar l’esmalt d’ungles i les ungles artificials durant una infecció activa o recurrent

Aquestes pràctiques poden retenir la humitat i fan el control de l’ungla més difícil.

El seguiment constant d’aquestes mesures redueix significativament el risc de desenvolupar onicomicosi o de patir una recurrència després d’un tractament reeixit. 

Preguntes freqüents

Consulta totes les nostres preguntes freqüents

Referències