Tractaments de l’onicomicosi

Quins són els tractaments per a l’onicomicosi?

L’onicomicosi és una infecció fúngica que afecta les ungles de les mans o, més habitualment, les ungles dels peus. Sovint és lent de resoldre, persisteix durant anys, i respon de manera impredictible al tractament.

El tractament sol implicar una o més de les estratègies següents: medicaments antifúngics orals, preparacions tòpiques i, en casos concrets, l’extirpació mecànica d’una part o de tota l’ungla afectada. L’opció més apropiada depèn de la gravetat de la infecció, del tipus de fong implicat, del nombre d’ungles afectades i de l’estat de salut general de la persona. 

Aquests tractaments actuen sistèmicament, per això comporten riscos com ara toxicitat hepàtica i interaccions amb altres medicaments, especialment amb fàrmacs derivats dels azoles. Per aquest motiu, l’avaluació inicial i una selecció acurada dels i les pacients són essencials.

Quins factors influeixen a l’hora de triar un tractament?

Seleccionar l’estratègia de tractament més adequada per a l’onicomicosi implica una avaluació minuciosa de múltiples factors:

 

Extensió i gravetat de la infecció

Nombre d’ungles afectades, percentatge de la làmina unguial afectada, afectació de la lúnula/matriu; una malaltia més extensa afavoreix la teràpia oral.

Tipus de fong

Els dermatòfits responen de manera més fiable que els fongs no dermatòfits o els llevats.

Característiques del pacient

Afeccions subjacents, salut hepàtica i renal, immunodepressió, possibles interaccions entre medicaments i capacitat per seguir tractaments llargs.

Característiques de les ungles

Les ungles notablement engrossides o distròfiques poden requerir desbridament o avulsió.

Balanç de riscos i beneficis

Els fàrmacs orals comporten riscos sistèmics més elevats, però també taxes de curació més elevades; la teràpia tòpica és més segura però més lenta.

Cost, accés i comoditat

La repetició d’aplicació i les llargues durades de tractament requereixen motivació.

Risc de recurrència

S’han de tenir en compte les mesures preventives i l’atenció a llarg termini, especialment en pacients amb antecedents d’infeccions repetides.

 

Un pla personalitzat que combini factors mèdics i prioritats del o de la pacient sol conduir als millors resultats. 

Què passa si el tractament de l’onicomicosi no funciona?

El fracàs del tractament o la recaiguda són relativament freqüents. Quan una estratègia inicial no té èxit, hi ha diversos passos que poden ajudar a refinar el pla:

 

Confirmar el diagnòstic

Els trastorns de les ungles com la psoriasi, els traumatismes o l’èczema poden confondre’s amb una infecció per fongs. Pot ser necessari fer proves de laboratori abans de canviar el tractament.

Ajustar o intensificar la teràpia

Pot ser beneficiós canviar de medicació tòpica a oral, o combinar-les totes dues. No obstant això, la teràpia combinada només s’acostuma a recomanar quan s’han esgotat les opcions de teràpia única.

Afegir mesures mecàniques o químiques

L’eliminació del material unguial engrossit sovint millora la penetració del medicament i els resultats.

Considerar els tractaments emergents

Es poden explorar teràpies amb dispositius en casos resistents, tot i que l’evidència encara s’està desenvolupant.

Reforçar la prevenció

Una bona higiene dels peus, evitar compartir estris per a les ungles, portar calçat protector a les zones comunes i controlar les afeccions subjacents com la diabetis són estratègies que redueixen el risc de reinfecció.

Gestionar les expectatives

Les ungles creixen lentament, de manera que la millora visible pot trigar de nou a dotze mesos o més. Cal fer un seguiment periòdic.

 

Si no es tracta o no es controla adequadament, l’onicomicosi pot progressar i causar un major engrossiment de les ungles, molèsties i, en persones vulnerables, infeccions secundàries com la cel·lulitis. 

Preguntes freqüents

Consulta totes les nostres preguntes freqüents

Referències