Diagnòstic de l’alopècia areata

Comprendre el diagnòstic de l’alopècia areata és important per garantir una detecció precoç, un control adequat i una clara diferenciació d’altres formes de caiguda dels cabells. L’alopècia areata és una malaltia autoimmunitària relativament comuna que es caracteritza per la caiguda sobtada dels cabells a clapes sense danys als fol·licles pilosos. Tot i que no causa dolor físic, pot comportar un impacte emocional i psicològic significatiu

Com es diagnostica l’alopècia areata?

En la major part dels casos, el diagnòstic de l’alopècia areata es fa amb una avaluació clínica. Això significa que un metge o una metgessa, generalment especialista en dermatologia, identifica la malaltia basant-se en els signes i símptomes visibles de l’alopècia areata i l’historial mèdic de la persona en lloc de basar-se només en proves de laboratori.

El signe més típic és l’aparició sobtada d’una o més clapes calbes rodones o ovalades clarament definides. Aquestes zones solen ser llises, la pell té un aspecte normal i apareixen sobretot al cuir cabellut. No obstant això, la caiguda dels cabells també pot afectar les celles, les pestanyes, la barba o altres parts del cos. L’absència de cicatrius o danys a la pell és una característica clau a l’hora de distingir l’alopècia areata d’altres trastorns de la caiguda dels cabells que sí que danyen permanentment els fol·licles pilosos.

Sovint s’empren algunes tècniques especialitzades de reconeixement, com la dermatoscòpia o la tricoscòpia per examinar el cuir cabellut i els cabells de més a prop. Aquests mètodes permeten al personal sanitari veure canvis característics en els cabells i els fol·licles, com ara pèls curts i trencats que s’estrenyen a la base, petits punts foscos on els pèls s’han trencat i obertures fol·liculars plenes de queratina. Aquests signes reforcen el diagnòstic d’alopècia areata.

 

També és essencial fer una història clínica detallada. Normalment es pregunta a la persona quan li van començar a caure els cabells, amb quina rapidesa ha progressat, si hi ha sensacions com picor o formigueig i si ha experimentat episodis similars anteriorment.

També es tenen en compte els antecedents familiars d’alopècia areata o d’altres afeccions autoimmunitàries. A més, es pot ferprova de tracció del cabell (hair pull test). Aquesta prova consisteix a estirar suaument un petit grup de cabells per veure quants es deixen anar, cosa que pot indicar si l’afecció està activa en el moment de la prova. 

Si els signes clínics no són determinants, pot ser necessari recórrer a altres proves. 

Quines proves es faran per diagnosticar l’alopècia areata?

Tot i que l’alopècia areata es pot diagnosticar només en funció de les observacions clíniques, es poden utilitzar proves addicionals en determinats casos, sobretot si el diagnòstic és incert o si cal descartar altres causes de la la caiguda dels cabells. 

Exploració física i dermatoscòpia o tricoscòpia

Una inspecció acurada del cuir cabellut i dels cabells és sempre el primer pas. Les tècniques d’exploració amb augment ajuden a identificar patrons i canvis estructurals en els cabells i els fol·licles que són típics de l’alopècia areata i que no es veuen habitualment en altres tipus d’alopècia.

Prova d’estirada de cabells

Aquesta prova ràpida i senzilla ajuda a avaluar la caiguda contínua dels cabells. Si s’elimina fàcilment una quantitat de cabells superior a l’esperat, això suggereix que la malaltia està activa i progressant.

Biòpsia del cuir cabellut

Rarament cal fer una biòpsia del cuir cabellut, però és una possibilitat que es pot considerar si el diagnòstic no és clar o si el personal mèdic sospita que es podria tractar d’una forma d’alopècia cicatricial o d’un altre tipus d'alopècia. Amb la biòpsia s’examina una petita mostra de teixit del cuir cabellut al microscopi per buscar canvis inflamatoris al voltant dels fol·licles pilosos que siguin compatibles amb l’alopècia areata.

Proves de laboratori

No es fan anàlisis de sang per diagnosticar directament l’alopècia areata, però aquests poden ser útils per identificar afeccions relacionades o causes alternatives de la caiguda dels cabells. Aquestes proves poden incloure avaluacions de la funció tiroidal o dels marcadors d’activitat autoimmunitària, en funció dels símptomes i de l’historial mèdic de la persona.

Cribratge d’infeccions

Si un metge sospita que hi pot haver una infecció per fongs al cuir cabellut o una altra causa infecciosa de la caiguda dels cabells, pot fer algunes proves addicionals com ara cultius de fongs o un examen microscòpic.

 

Aquestes proves ajuden a confirmar el diagnòstic d’alopècia areata i a descartar afeccions que poden confondre’s perquè són similars, com ara l’alopècia de patró, la calvície relacionada amb l’estrès, l’arrencada compulsiva de cabells o les alopècies cicatricials. 

Quan hauries de consultar amb el personal sanitari?

Cal demanar consell mèdic sempre que es produeixi una caiguda dels cabells nova, inexplicable o sobtada. Tot i que és normal perdre una mica de cabells, hi ha certes característiques que ens haurien de fer demanar una revisió mèdica per avaluar-ho: 

Caiguda de cabells sobtada i a clapes

Especialment quan trobem àrees rodones o ovalades, llises, sense cabells que s’han desenvolupat en poc temps

Causa poc clara de la caiguda dels cabells

Sobretot quan el patró no coincideix amb els tipus comuns de calvície

Símptomes addicionals

Com ara picors, sensació de cremor, canvis a les ungles o pèrdua de pèls a les celles i pestanyes

Malestar emocional o psicològic

Per exemple ansietat, baix estat d’ànim o reducció de l’autoconfiança relacionada amb la caiguda dels cabells

Possibles signes de problemes de salut subjacents

Com ara símptomes que fan sospitar de trastorns autoimmunitaris o hormonals

 

Buscar assessorament mèdic aviat permet fer un diagnòstic precís i valorar quin és el millor tractament per a l'alopècia aerata. Aquests poden variar des del seguiment en casos lleus fins a tractaments mèdics per reduir la inflamació o estimular el recreixement dels cabells en formes més extenses o persistents de la malaltia. 

FAQs

Referències