Factors desencadenants del Càncer de pell no melanoma

La radiació ultraviolada (UV) del sol és el factor de risc evitable més important per al CQ. La pell acumula danys provocats pels raigs UV al llarg de la vida. Això inclou les cremades solars durant la infància i l’exposició diària regular, ja que ambdós factors poden afavorir canvis nocius en les cèl·lules de la pell. Les persones que viuen en regions molt assolellades, o que treballen o passen llargs períodes a l’aire lliure sense protecció corren un risc més elevat.

L’ús de dispositius que emeten radiació UV artificial, com ara llits solars, cabines de bronzejat i làmpades solars, augmenta el risc de patir CQ. L’ús d’aquests dispositius en edats primerenques sembla particularment perjudicial. Les persones que han utilitzat aquests dispositius han d’estar especialment atentes a la protecció solar i a les revisions periòdiques de la pell.

L’hàbit de fumar està lligat amb l’augment de risc de carcinoma de cèl·lules escatoses (CCE). Pot contribuir a la inflamació crònica de la pell, dificultar la curació de la pell i reduir la capacitat del cos per reparar el dany de l’ADN. Quan fumar i l’exposició als raigs UV coincideixen, l’efecte combinat augmenta encara més el risc.

Les persones que tenen de manera natural la pell clara o pàl·lida, cabells rossos i els ulls clars tenen menys melanina, la qual proporciona certa protecció davant de la radiació UV. A conseqüència d’això, són més propensos a desenvolupar CQ. Tot i que les persones amb tons de pell més foscos tenen un risc més baix en general, no estan completament protegides; per tant, haurien de prendre mesures per evitar els danys dels raigs UV.

Les persones que han tingut un càncer de pell previ o una lesió precancerosa, com ara la aqueratosi actínica, tenen una probabilitat més alta de desenvolupar CQ. El dany cel·lular anterior pot crear zones de vulnerabilitat on es poden produir més canvis anormals.

El CQ es torna més freqüent amb l’edat. Això es deu, per una banda, als efectes acumulatius de l’exposició als raigs UV i, per altra banda, perquè la capacitat de la pell per reparar el dany de l’ADN es debilita amb l’edat. Tot i que les persones adultes joves poden desenvolupar CQ, les persones grans representen la major part dels casos.

Els homes tenen taxes més altes de CQ que les dones. Això pot estar relacionat amb una major exposició al sol al llarg de la vida, especialment a causa feines a l’aire lliure o a activitats recreatives, i amb les diferències en els comportaments pel que fa a la protecció. Independentment de la causa, ser home es reconeix com un factor de risc.

Un sistema immunitari debilitat redueix la capacitat del cos per detectar i eliminar cèl·lules anormals. Les persones que han rebut trasplantaments d’òrgans, les que prenen medicaments immunosupressors de manera prolongada i les persones amb certes afeccions mèdiques que afecten la immunitat tenen un risc significativament més alt de patir CQ. En alguns casos, els càncers poden comportar-se de manera més agressiva.

L’exposició a certs components químics també pot augmentar el risc de CQ. El contacte prolongat amb arsènic, quitrà, sutge, creosota i altres hidrocarburs aromàtics és especialment preocupant. Les feines que impliquen el contacte amb productes químics industrials, la mineria o la fosa poden comportar riscos d’exposició elevats i requerir mesures de protecció addicionals.

La radiació ionitzant pot causar canvis a les cèl·lules de la pell que poden durar fins i tot dècades després del tractament. Per això és important el seguiment a llarg termini de les persones que han rebut radioteràpia anteriorment.

Les zones de la pell que han estat greument danyades, per exemple a causa de cremades, ferides de llarga durada o inflamació crònica, poden arribar a ser més propenses a un canvi cancerós. La renovació cel·lular repetida i la irritació continuada augmenten la probabilitat que es produeixi un creixement cel·lular anormal.

Hi ha certs tipus de VPH que poden contribuir al desenvolupament de CQ, especialment de carcinoma de cèl·lules escatoses (CCE). Aquesta relació és més evident en persones immunodeprimides o en zones de la pell on la infecció persisteix. El VPH no sol ser l’única causa, però pot augmentar el risc en combinació amb altres factors.

Algunes afeccions hereditàries augmenten considerablement la probabilitat de desenvolupar càncer de pell. Per exemple, les persones amb xerodèrmia pigmentada tenen dificultats per reparar el dany de l’ADN induït pels raigs UV, i les persones amb síndrome de Gorlin tendeixen a desenvolupar múltiples carcinomes basocel·lular (CCB). Aquestes afeccions posen en relleu el paper tant important que pot tenir la genètica.

Per exemple l’ús prolongat d’immunosupressors, medicaments anticancerígens específics i alguns tractaments antifúngics que poden augmentar la sensibilitat de la pell a la llum.