Tractament del Càncer de pell no melanoma

L’excisió quirúrgica és el tractament més utilitzat en molts casos de CQ. L’objectiu és eliminar el tumor juntament amb un marge de pell sana, cosa que ajuda a garantir de no hi quedin cèl·lules canceroses. El teixit extirpat s’examina per confirmar que els marges estan nets. Per a molts tumors adequats per a la cirurgia, aquesta proporciona un control excel·lent a llarg termini.

Per a casos d’alt risc o complexos, hi ha l’opció d’un mètode quirúrgic més especialitzat, conegut com a cirurgia microgràfica o de Mohs. Aquesta tècnica consisteix a examinar cada capa de teixit durant el procediment, cosa que permet al cirurgià o la cirurgiana extirpar només el que és necessari. És particularment apropiat per a zones on és important preservar el màxim de teixit sa possible, com ara la cara, les orelles o les mans. 

Aquesta tècnica consisteix a congelar el tumor, habitualment amb nitrogen líquid. És una opció menys invasiva i es pot considerar en casos de lesions petites i superficials, o quan la cirurgia no és la millor opció, per exemple en persones d’edat avançada o amb altres problemes de salut.

Alguns estudis reporten bons resultats per a certs tipus de CCB tractats amb crioteràpia. Malgrat això, l’evidència també mostra que la crioteràpia pot no ser tan eficaç com la cirurgia o la radioteràpia en la reducció del risc de recurrència d’alguns tumors. Per tant, és essencial selecció acuradament quins casos són adequats. 

Aquests tipus de tractaments del carcinoma de queratinòcits són útils per a lesions en fase inicial i superficials. Consisteixen a aplicar directament a la pell cremes o gels que contenen medicaments anticancerígens o estimulants del sistema immunitari.

Recentment s’ha fet recerca sobre l’ús de tecnologies innovadores de pegats cutanis que ofereixen un tractament amb més precís, tot i que aquests enfocaments encara estan en fase emergent. La teràpia tòpica acostuma a ser rendible en casos de lesions petites i de baix risc, però no és adequada per a tumors més profunds, d’alt risc o més avançats. També és menys apropiada quan es requereix un control precís del marge. 

També conegut com a curetatge o raspat, aquest tractament consisteix a raspar el tumor i utilitzar un corrent elèctric per tractar el teixit restant. Sovint s’escull per a lesions petites i de baix risc situades en zones de fàcil accés. La tècnica és senzilla i menys costosa que l’excisió, tot i que les taxes de recurrència poden ser més altes si s’utilitza en casos inapropiats. L’electrocirurgia generalment es reserva per a tumors de baix risc seleccionats perquè el control dels marges és limitat. 

La radioteràpia administra radiació dirigida per destruir les cèl·lules canceroses. És especialment valuosa per a pacients que no poden sotmetre’s a cirurgia a causa de l’edat o d’altres problemes mèdics, o per la ubicació del tumor. També es pot utilitzar per a lesions en què la cirurgia podria tenir un impacte estètic o funcional significatiu.

Les tècniques modernes de radioteràpia ofereixen resultats excel·lents en molts casos per als quals són idonis. Es poden utilitzar com a tractament principal en casos de carcinomes de queratinòcits quan la cirurgia no és possible; com a tractament addicional després de la cirurgia quan els marges són propers; o com a atenció pal·liativa en malalties més avançades. Tenen un paper important per a la gestió de CQ dins d’un enfocament multidisciplinari. 

El tractament sistèmic afecta tot el cos i generalment es reserva per a CQ avançats o metastàtics. Això pot incloure carcinomes que són massa grans per al tractament local, aquells que s’han estès o casos en què la immunoteràpia o els medicaments dirigits poden ser beneficiosos.

La quimioteràpia tradicional s’utilitza amb menys freqüència que en el passat, gràcies al fet que els nous tractaments sistèmics continuen evolucionant. Els avenços en immunoteràpia i teràpies dirigides han millorat significativament les opcions de gestió de formes complexes o agressives de CQ, i això ofereix una esperança addicional als pacients amb malaltia de risc més elevat.