Diagnòstic del Càncer de pell no melanoma

DSC_5254

La importància del diagnòstic precoç de carcinoma de queratinòcits

El diagnòstic precoç del carcinoma de queratinòcits (càncer cutani no melanoma) ofereix als i les pacients les millors possibilitats per a l’èxit del tractament. Les dues formes més comunes, el carcinoma basocel·lular (CCB) i el carcinoma de cèl·lules escatoses (CCE), habitualment es desenvolupen en àrees de la pell amb exposició continuada a la llum ultraviolada.

 Quan s’identifiquen en una fase inicial, aquests tipus de carcinomes de queratinòcits tendeixen a romandre localitzats i responen bé al tractament senzill.

El reconeixement i la derivació ràpids poden marcar una diferència significativa. Quan l’equip sanitari detecta el CQ precoçment, el tractament acostuma a requerir menys procediments, causa menys disrupció en la vida quotidiana i proporciona resultats excel·lents. 

La major part dels tumors localitzats no s’estenen, cosa que significa que els pacients poden tornar a un seguiment rutinari després del tractament.

Els retards en el diagnòstic del carcinoma de queratinòcits poden empitjorar el pronòstic. Un tumor que creix sense vigilància pot envair capes més profundes de la pell, augmentar la possibilitat de propagació a estructures properes i fer necessària una cirurgia més complexa.

Com es diagnostica el carcinoma de queratinòcits?

Si sospites que pots tenir càncer de pell no melanoma, a continuació veuràs com serà la visita amb el personal sanitari.

 

El procés

El diagnòstic d’un càncer de pell no melanoma implica diversos passos que van des de la sospita inicial fins al diagnòstic confirmat i la planificació del tractament:

Presentació inicial i avaluació clínica

El procés de diagnòstic normalment comença quan una persona o el seu metge o metgessa d’atenció primària nota signes i símptomes de CQ. Pot ser una nafra que no es cura, una taca escamosa persistent o un bony nou. Durant la consulta, el personal mèdic té en compte l’historial mèdic de la persona, els factors de risc com una cremada solar prèvia o tenir la pell clara, i qualsevol canvi recent en la lesió. Llavors examina l’àrea, possiblement amb un dermatoscopi, una eina d’augment que ajuda a revelar les estructures de la superfície. Les fotografies clíniques també poden servir de suport a l’avaluació i el seguiment.

Derivació a un o una especialista i avaluació detallada de la pell

Si el personal mèdic d’assistència primària sospita de CQ, deriva el pacient a l’equip de dermatologia o d’especialistes en càncer de pell. L’especialista fa un examen cutani complet per detectar lesions addicionals i comprendre l’estat general de la pell. Pren nota de la mida, el color, la textura i la ubicació exacta de la lesió i pot observar característiques com ara crostes, sagnat o vores irregulars. Sovint es fan fotografies detallades com a part d’aquesta avaluació.

Biòpsia i proves de laboratori

La biòpsia continua sent l’única manera de confirmar el carcinoma de queratinòcits. L’especialista extirpa la lesió sencera o una mostra, depenent de la mida i la ubicació. Els patòlegs i les patòlogues estudien el teixit al microscopi per determinar si hi ha càncer. També identifiquen el tipus de càncer i n’examinen les característiques, com la profunditat i els marges, que ajuden en la tria de les opcions de tractament per al carcinoma de queratinòcits.

Estadificació (si és necessari)

La major part dels CCB no necessiten imatges perquè rarament s’estenen. Alguns CCE, sobretot si són grans o agressius, poden requerir proves extra. El personal mèdic pot examinar els ganglis limfàtics propers o demanar imatges com tomografies computades o ressonàncies magnètiques per comprovar si hi ha una afectació més profunda o expansió.

Revisió multidisciplinària i planificació del tractament

Habitualment un equip multidisciplinari revisa els casos confirmats. Aquest equip pot incloure especialistes de la dermatologia, cirurgia, radiologia, patologia i infermeria clínica especialitzada. Junts i juntes valoraran factors com el tipus de tumor, la ubicació, les preferències de la persona i el seu estat de salut general abans d’acordar el pla de tractament més adequat.

Principals proves

Examen dermatoscòpic

Un dermatoscopi ajuda a l’especialista a examinar la lesió més de prop. L’eina mostra les estructures superficials i el patró dels vasos sanguinis i això ajuda a prendre decisions diagnòstiques i a identificar quines lesions necessiten una biòpsia.

Biòpsia de pell

La biòpsia ofereix el diagnòstic definitiu. Pot ser una biòpsia excisional, una biòpsia incisional o una biòpsia per afaitat. Després de retirar-lo, el teixit es porta al laboratori de patologia perquè l’analitzin.

Proves d’imatge addicionals

El personal mèdic pot demanar més proves per als casos de risc elevat. Per exemple, una ecografia dels ganglis limfàtics o exploracions d’imatge com ara tomografies computades o ressonàncies magnètiques per comprovar si hi ha propagació o una afectació més profunda. De vegades es fan anàlisis de sang per valorar l’estat de salut general abans del tractament.

Revisió completa de la pell i avaluació de riscos

Habitualment, els i les especialistes examinen tota la superfície de la pell com a part del procés de diagnòstic. Això els ajuda a identificar qualsevol altra lesió que calgui atendre, avaluar els signes d’exposició crònica al sol i planificar un pla de seguiment adequat.

En comprendre com es diagnostica el carcinoma de queratinòcits i la importància d’actuar precoçment, les persones poden tenir un paper més actiu en la protecció de la salut de la seva pell. Autoavaluar-se de manera regular, consultar ràpidament en cas de lesió nova o canviant, i anar a les visites de seguiment són accions que afavoreixen una detecció precoç i un tractament eficaç. Treballant en estreta col·laboració amb professionals sanitaris, els i les pacients poden fer el camí del diagnòstic amb més confiança.

Preguntes freqüents

Referències