Diagnòstic de l’onicomicosi
Quins són els principals mètodes de diagnòstic de l’onicomicosi?
El diagnòstic precís de l’onicomicosi (infecció fúngica ungles) és essencial, ja que moltes altres afeccions de les ungles, com la psoriasi, els canvis provocats per traumatismes o el liquen pla, poden tenir una aspecte molt semblant. Una identificació correcta ajuda a garantir que el tractament sigui l’apropiat i evita l’ús innecessari de medicaments antifúngics.
Per diagnosticar correctament l’onicomicosi, el personal sanitari pot recórrer a:
Preparació d'hidròxid de potassi (KOH)
Una petita mostra de material o detritus extreta de sota l’ungla es tracta amb hidròxid de potassi i s’examina al microscopi. Aquesta tècnica permet al personal sanitari buscar directament estructures fúngiques. És ràpid, econòmic i àmpliament disponible; tot i això, la seva sensibilitat pot variar donant peu a falsos negatius.
Cultiu fúngic
La mostra recollida es col·loca en un medi especialitzat per afavorir el creixement de fongs. El cultiu fa possible la identificació de les espècies concretes involucrades, cosa que guiarà les decisions quant al tractament. No obstant això, normalment són necessàries diverses setmanes per obtenir resultats, i pot ser menys sensible si els fongs no són viables o si el o la pacient ha utilitzat recentment productes antifúngics.
Histopatologia (secció de la làmina unguial)
Un fragment d’ungla es pot conservar, seccionar finament i tenyir per ressaltar els elements fúngics que conté. Aquest mètode sovint detecta la infecció de manera més fiable que el cultiu i ajuda a confirmar la presència de fongs in situ.
Reacció en cadena de la polimerasa (PCR) i altres proves moleculars
Les tècniques moleculars modernes detecten l’ADN fúngic directament de mostres d’ungles. Aquestes proves acostumen a ser més sensibles i proporcionen resultats més ràpidament que el cultiu. Poden identificar una ampli ventall de fongs, inclosos els dermatòfits, llevats i fongs no dermatòfits, i s’usen en entorns especialitzats cada cop més.
Dermatoscòpia i microscòpia confocal de reflectància
Les eines d’imatge no invasives poden ajudar a donar suport a la impressió clínica. La dermatoscòpia proporciona una visió ampliada de la superfície de l’ungla, mentre que la microscòpia confocal permet obtenir imatges en temps real de les capes més profundes. Totes dues poden revelar patrons típicament associats amb la infecció fúngica, però no substitueixen la confirmació del laboratori.
Si tens una cita mèdica per una sospita d’infecció per fongs a les ungles, pots esperar una avaluació estructurada que normalment inclou els passos següents:
Examen clínic
El metge o la metgessa examinarà l’aspecte de l’ungla o les ungles afectades; observarà canvis com ara decoloració, engrossiment, separació de l’ungla del llit unguial o acumulació de detritus. El patró d’afectació (per exemple, si afecta la vora distal, la superfície o tota l’ungla) pot ajudar a precisar el diagnòstic.
Recollida de mostres
Si es considera la possibilitat que es tracti d’onicomicosi, es prendrà una mostra. Això pot consistir a tallar l’ungla, raspar material de sota o desbridar suaument la zona afectada. L’obtenció de material de parts més profundes i actives de la infecció millora la fiabilitat de les proves de laboratori.
Anàlisis de laboratori
El material recollit s’analitza fent servir una de les tècniques disponibles o més d'una. La microscòpia amb KOH ofereix informació inicial ràpida, mentre que el cultiu ajuda a determinar l’espècie fúngica. La histopatologia i les proves moleculars proporcionen més claredat, sobretot en casos en què el diagnòstic és incert o les proves prèvies no han estat concloents. Cada mètode aporta un tipus diferent d’evidència.
Diagnòstic de l’onicomicosi i debat
Quan els resultats de laboratori estiguin disponibles, cosa que pot trigar des d’uns dies fins a diverses setmanes, el personal mèdic els revisarà amb tu. En aquesta discussió normalment es tracta sobre si s’ha confirmat una infecció per fongs, quin organisme n’és el responsable i quines opcions de tractament per a l’onicomicosi són les més adequades. Els medicaments antifúngics sistèmics requereixen una prescripció cautelosa, per la qual cosa es recomana confirmar la infecció abans de començar el tractament.
Un diagnòstic precís és l’eix de la gestió eficaç de l’onicomicosi. L’examen clínic pot suggerir fermament la malaltia, però la confirmació de laboratori ajuda a diferenciar-la d’altres trastorns de les ungles, a identificar l’organisme causant i a orientar el tractament més adequat. Si es garanteix que el diagnòstic sigui correcte des del principi, els i les pacients reben atenció específica i eviten teràpies innecessàries o ineficaces.
Referències
- Lim SS, Ohn J and Mun J-H (2021) Diagnosis of Onychomycosis: From Conventional Techniques and Dermoscopy to Artificial Intelligence. Front. Med. 8:637216. doi: 10.3389/fmed.2021.637216 https://www.frontiersin.org/journals/medicine/articles/10.3389/fmed.2021.637216/full
- Leung AKC, Lam JM, Leong KF, et al. Onychomycosis: An Updated Review. Recent Pat Inflamm Allergy Drug Discov. 2020;14(1):32-45. doi:10.2174/1872213X13666191026090713 https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/31738146/
- Winfred Taylor Frazier, MD, MPH Zuleica M. Santiago-Delgado, MD Kenneth C. Stupka, II, MD, MPH;Onychomycosis: Rapid Evidence Review American Family Physician. 2021;104(4):359-367.https://www.aafp.org/afp/2021/1000/p359
- Miller J. Onychomycosis: Rapid Evidence Review. American Family Physician [Internet]. 2021 [cited 2025 Nov 18]; 103(3):145-152. Available at: https://www.aafp.org/pubs/afp/issues/2021/1000/p359.html