Signes i símptomes d’onicomicosi

Quins són els signes i símptomes d’onicomicosi?

En les etapes inicials, l’onicomicosi sol ser subtil i pot passar desapercebuda, ja que al començament no acostuma a causar molèsties. Moltes persones observen primer un canvi estètic lleu en una sola ungla, sovint del peu, com ara al dit gros del peu. Alguns indicadors primerencs són: 

Lleugera decoloració

Una petita àrea pot tornar-se blanquinosa, groguenca o lleugerament marró, generalment a la punta o al llarg d’un costat.

Pèrdua de la brillantor natural

La superfície pot semblar opaca, blanquinosa o tèrbola en lloc de llisa i brillant.

Engrossiment lleuger

 L’ungla afectada pot semblar una mica més rígida o gruixuda que les altres.

Vores fràgils o irregulars

La vora lliure es pot partir o esmicolar amb més facilitat que habitualment.

Residus fins sota l’ungla

Es pot començar a acumular material tou i fi sota la punta de l’ungla.

 

En aquesta etapa, la infecció generalment és indolora i pot afectar només una part d’una ungla. Algunes persones també experimenten peu d’atleta al mateix temps, amb pell seca o amb picor entre els dits dels peus, que pot actuar com a font de propagació a les ungles.

Malgrat l’aspecte lleu, les pautes aconsellen confirmar el diagnòstic d’onicomicosi abans de començar el tractament, sobretot quan es considera la prescripció cicles llargs de medicaments antifúngics orals. La confirmació normalment implica examinar al microscopi una mostra de l’ungla o de detritus subunguial o enviar-les per fer-ne un cultiu, histologia o proves moleculars. 

Quins són els signes d’onicomicosi avançada?

Si no es tracta, o si el tractament és ineficaç, la infecció gradualment es pot estendre en àrea i profunditat, i afectar més part de la làmina unguial, afectar diverses ungles o fins i tot arribar a la matriu unguial. Alguns signes de la malaltia avançada són: 

Decoloració més visible

Les ungles poden tornar-se grogues, marrons o grises, i de vegades amb ratlles o diverses tonalitats. En casos greus, l’ungla pot arribar tornar-se gairebé opaca.

Engrossiment i deformació significatius

L’ungla pot tornar-se notablement gruixuda, desigual o corbada, cosa que fa que tallar-la sigui difícil.

Onicòlisi

L’ungla es pot aixecar del llit unguial i deixar així un espai on es pot acumular més detritus.

Fragmentació i trencament

Algunes parts de l’ungla es poden fragmentar o trencar, deixant un contorn irregular.

Acumulació subunguial

La queratina i el material fúngic es poden acumular sota l’ungla, sovint amb un aspecte blanc groguenc i compactat.

Dolor o pressió

Les ungles gruixudes i deformades poden pressionar el calçat i provocar molèsties, dificultat per caminar o problemes per portar determinades sabates.

L’onicomicosi avançada pot afectar la mobilitat, causar malestar emocional i interferir amb les activitats quotidianes, especialment quan hi ha diverses ungles afectades o quan afect les ungles de les mans. Les persones amb diabetis, problemes circulatoris o el sistema immunitari debilitat tenen un risc més elevat de patir lesions de la pell i infeccions bacterianes secundàries al voltant dels dits dels peus. Per a aquests grups, el diagnòstic i el tractament primerencs són especialment importants.

Què es pot confondre amb l’onicomicosi?

Un ampli ventall de trastorns de les ungles poden ser molt semblants a una infecció unguial per fongs; De fet, diversos estudis han demostrat que moltes ungles amb alteracions no estan causades per fongs. Com que el tractament de l’onicomicosi sovint requereix una teràpia perllongada, és important cercar explicacions alternatives i confirmar el diagnòstic si cal.

Algunes afeccions que es poden confondre amb l’onicomicosi són: 

 

 

Psoriasi unguial

Pot causar picor, decoloració, hiperqueratosi subunguial i onicòlisi. Les ungles dels peus engrossides i descolorides poden assemblar-se molt a una infecció per fongs.

Liquen pla i èczema de la unitat unguial

Aquests poden produir aparició d’estries, esquerdes, rugositat i engrossiment unguial, sovint amb inflamació crònica al voltant dels plecs de les ungles.

Traumatismes crònics i canvis mecànics

Sabates que pressionen, activitats esportives, deformitats dels dits dels peus o alteracions de la marxa poden produir deformació de les ungles i canvis de color que poden semblar malaltia fúngica.

Paroníquia crònica i colonització bacteriana

És la inflamació recurrent al voltant de l’ungla, afecta especialment a persones amb una exposició perllongada a la humitat, que pot canviar l’aspecte de l’ungla. La infecció per pseudomones, pot produir un to verd característic.

Canvis relacionats amb l’edat i onicogrifosi

Les persones grans sovint desenvolupen ungles engrossides, corbades o descolorides sense que hi hagi causa fúngica subjacent; tot i això, els fongs poden colonitzar ungles previament alterades.

Hematoma subunguial i lesions pigmentàries

La sang seca que queda sota l’ungla després d’una lesió pot tenir un aspecte marró fosc o negre. Qualsevol pigmentació persistent o irregular, en particular si és en forma de franges que s’eixamplen, requereix una avaluació urgent per descartar un melanoma subunguial.

Com que aquestes afeccions es superposen pel que fa a l’aparença clínica, les orientacions clíniques actuals emfatitzen la importància de les proves micològiques com la microscòpia, el cultiu, la histologia o mètodes moleculars, abans d’iniciar un tractament antifúngic sistèmic, especialment en casos atípics o persistents. 

Si observes canvis a les ungles de manera continuada, afectacions de diverses ungles, dolor o pigmentació fosca o de ràpida evolució sota una ungla, consulta un metge o metgessa per a una avaluació adequada. 

Preguntes freqüents

Consulta totes les nostres preguntes freqüents

Referències