Tipus d’onicomicosi

La DLSO és el subtipus més comú. La infecció comença a la vora lliure de l’ungla o en un dels marges laterals, normalment a les ungles dels peus, i s’estén per sota de la làmina unguial. A mesura que el fong avança, provoca un engrossiment sota l’ungla (hiperqueratosi subunguial), separació de la làmina del llit (onicòlisi) i una decoloració groga o marronosa. Els dermatòfits, especialment el Trichophyton rubrum, són uns causants freqüents. A causa de la seva alta prevalença, la DLSO és sovint el principal focus de les guies de tractament i la gestió clínica. 

En l’onicomicosi superficial, la infecció es limita a les capes superficials de la placa unguial. Normalment es presenta en forma de taques color blanquinós, tot i que en alguns casos poden aparèixer ratlles o taques més fosques. Com que la infecció roman a la superfície, les estructures més profundes com el llit unguial sovint no es veuen afectades. El tractament precoç de l’onicomicosi sol tenir més èxit perquè el fong no ha penetrat a les capes més profundes de l’ungla. 

La PSO es produeix quan els fongs entren a través del plec proximal de l’ungla o la regió de la cutícula; afecta la part de més nova formació de l’ungla i es mou gradualment cap a l’exterior. És un tret característic de la PSO una taca blanca a prop de la cutícula, i també el fet que la separació de la làmina unguial pot començar proximalment en lloc de distalment. Aquesta forma és menys freqüent en individus sans i pot indicar un trastorn immunitari subjacent; per això la seva presència de vegades requereix una avaluació mèdica addicional. 

En infeccions de patró mixt, una sola ungla mostra característiques de més d’un subtipus. Per exemple, canvis subunguials distals combinats amb taques blanques superficials, o una combinació de trets de PSO i WSSO. Els patrons mixtos es poden produir en infeccions de llarga durada o quan hi ha implicada més d’una espècie de fong. Aquests casos poden ser més difícils de diagnosticar i poden requerir un enfocament terapèutic més ampli. 

La TDO representa l’estadi avançat de la malaltia fúngica de les ungles. Tota l’ungla s’engrosseix i es torna trencadissa, descolorida i sovint molt deformada. S’acumula gran quantitat de detritus sota la làmina i, en alguns casos, l’estructura de l’ungla queda gairebé completament destruïda. La TDO es pot desenvolupar després d’anys d'infecció per DLSO, PSO o de patró mixt sense tractar. El tractament és més difícil en aquesta etapa i el recreixement pot estar limitat. 

L’onicomicosi secundària es produeix quan una infecció per fongs es desenvolupa a sobre d’un trastorn unguial preexistent. Afeccions com la psoriasi unguial, la paroníquia crònica, el liquen pla o un traumatisme previ poden debilitar l’estructura de l’ungla, i fer-la així més susceptible a la invasió de fongs. Aquests problemes subjacents poden ocultar l’aspecte clínic, per la qual cosa normalment cal abordar ambdues afeccions per aconseguir un tractament eficaç.