Diagnòstic del vitiligen

Com es diagnostica el vitiligen?

El personal mèdic diagnostica el vitiligen mitjançant la combinació de la història mèdica, l’examen minuciós de la pell i, quan cal, proves com anàlisis de sang o biòpsies de pell.

Una diagnosis primerenca i acurada del vitiligen ajuda a guiar-ne el tractament i a descobrir afeccions relacionades.

Història mèdica

Un metge o metgessa preguntarà sobre quan van aparèixer els primers canvis de color, amb quina rapidesa es van desenvolupar i si sembla que hi va haver alguna cosa que els va desencadenar, com ara cremades solars, lesions cutànies o exposició química. També preguntarà sobre la història personal i familiar pel que fa a afeccions autoimmunitàries com malalties tiroïdals, la diabetis mellitus de tipus 1 o la malaltia d’Addison, ja que el vitiligen pot aparèixer juntament amb altres trastorns autoimmunitaris.

Els tipus de pell també són importants, juntament amb qualsevol emblanquiment del pèl o dels cabells de les àrees afectades. Aquest detall pot indicar canvis dins dels fol·licles pilosos. Donat que el vitiligen sovint influeix en la confiança i en la vida quotidiana, el personal sanitari també en comentarà l’impacte emocional i social.

Examen físic

La clau del diagnòstic rau en una observació detallada de la pell. Les persones amb vitiligen habitualment tenen taques de pell pàl·lides o blanques, ben definides i amb una textura normal. Aquestes taques poden aparèixer arreu del cos, però les àrees més comunes són la cara, les mans, els canells, els colzes, els genolls, els peus i les àrees al voltant dels orificis del cos.

El personal sanitari empra sovint una làmpada de Wood, un tipus de llum ultraviolada, per fer ressaltar la pèrdua de pigment. Les zones amb pèrdua de pigmentació ressalten més sota aquesta llum, cosa que ajuda a confirmar la diagnosi.

Durant el reconeixement, el metge o la metgessa també tindrà en consideració altres afeccions que es poden confondre amb el vitiligen com la pitiriasi versicolor o la pèrdua de pigment postinflamatòria. Buscarà simetries entre les taques, emblanquiment del pèl corporal i signes associats a problemes autoimmunitaris.

En casos mot evidents, la sola aparença de la pell permet fer el diagnòstic de vitiligen.

Biòpsia de pell

La major part de persones amb vitiligen no necessiten fer-se una biòpsia de pell. Els i les professionals de la medicina suggereixen una biòpsia quan la imatge clínica no és clara, quan la distribució és inusual, o quan necessiten descartar altres trastorns de la pigmentació

Per a una biòpsia, el personal mèdic adorm una petita àrea de la pell amb anestèsia local i extirpa una petita mostra d’una de les zones afectades. De vegades també n’agafa de la pell normal propera per comparar-les. Una patòloga o un patòleg analitza la mostra sota el microscopi.

En el cas del vitiligen la biòpsia acostuma a mostrar una clara reducció o absència de melanòcits, les cèl·lules que produeixen la pigmentació, i una pèrdua de melanina a la capa externa de la pell. En les lesions més actives poden trobar una reacció inflamatòria lleu, sovint al voltant dels fol·licles pilosos. Aquests trets corroboren el diagnòstic de vitiligen, però el personal mèdic acostuma a reservar aquesta prova per a situacions específiques en comptes d’utilitzar-la de manera rutinària.

Anàlisi de sang

El vitiligen es diagnostica principalment a partir de l’aspecte de la pell. No obstant això, de vegades les anàlisis de sang ajuden a identificar o monitorar afeccions associades, especialment malalties autoimmunitàries, que poden afectar la salut a llarg termini.

El personal mèdic por sol·licitar:

  • Proves de la funció tiroidal, com TSH i T4 lliure, per buscar tiroides hipoactives o hiperactives.
  • Proves d’anticossos tiroidals, per exemple anti-TPO, si sospiten de malaltia autoimmunitària tiroidal.
  • Nivells de vitamina B12 i àcid fòlic, especialment si tens símptomes que en suggereixen deficiència.
  • Un recompte sanguini complet o altres proves si el personal mèdic necessita una visió més àmplia de la teva salut o sospita que hi ha una altra afecció sistèmica.

Aquesta recerca no diagnostica en si el vitiligen, però ajuda a descobrir afeccions relacionades que poden requerir un tractament o poden influir en com el o la professional tractarà la teva pell i la teva atenció completa.

Què cal fer si sospites que tens vitiligen?

Si notes signes de vitiligen, demana una revisió mèdica. Una dermatòloga o un dermatòleg és qui té més experiència amb els trastorns de la pigmentació, però pots començar amb una visita al metge o metgessa d’atenció primària, que t’hi pot derivar. Pots preparar-te per a la visita anotant:

  • Quan vas detectar per primer cop les taques pàl·lides.
  • Quan van canviar les taques pel que fa a la mida, forma o quantitat.
  • Qualsevol aspecte rellevant previ a l’inici dels canvis, com ara una cremada solar severa, lesions cutànies, introducció de nous productes per a la cura de la pell o exposició a químics a la feina.
  • Antecedents mèdics personals o familiars de vitiligen o malalties autoimmunitàries.

Mentre esperes la visita, protegeix la teva pell del sol amb cura. Fes servir un protector solar d’ampli espectre amb un SPF apropiat, cobreix les àrees afectades amb roba quan sigui possible i evita els solàriums. La pell que ha perdut pigmentació es crema més ràpidament i necessita protecció extra.

Donat que el vitiligen pot tenir un fort impacte emocional, també pots preguntar sobre suport psicològic, grups de suport o tècniques de camuflatge cosmètic si penses que et poden ajudar.

El teu metge o metgessa et pot proposar visites de seguiment regulars per comprovar els canvis de la pell i monitorar les afeccions autoimmunitàries associades. L’avaluació primerenca i la revisió contínua et donen una visió més clara de l’afecció i t’ajuda a iniciar un pla de gestió que s’ajusti a les teves necessitats i prioritats.

Preguntes freqüents

Consulta totes les nostres preguntes freqüents

Referències