Vitiligen
El vitiligen és una afecció crònica, autoimmune i no contagiosa de la pell que afecta a la població mundial, independentment del sexe o del tipus de pell. Es produeix quan el sistema immunològic destrueix els melanòcits, les cèl·lules responsables de produir melanina, donant lloc a pegats rosats o blancs a la pell, el cabell o les membranes mucoses. Tot i que aquests pegats poden aparèixer en qualsevol zona del cos, sovint es desenvolupen en àrees visibles com la cara, les mans i els peus. Mentre que la malaltia pot aparèixer en qualsevol etapa de la vida, gairebé la meitat de tots els i les pacients presenten símptomes abans d’arribar a l’edat adulta.
Més enllà de la pèrdua de pigment, el vitiligen sovint comporta complicacions sistèmiques, incloent un augment de la sensibilitat solar en les zones afectades i una major predisposició a altres malalties autoimmunes, particularment malalties tiroïdals. Com que la naturalesa visible de l’afecció pot ser estigmatitzant, l’impacte psicològic en la qualitat de vida d’un o una pacient és sovint tan greu com el d’altres afeccions dermatològiques cròniques com ara la psoriasi o la dermatitis atòpica. Tot i que la progressió de la malaltia varia, els pegats poden romandre estables durant anys o expandir-se per cobrir porcions més grans del cos, apareixent més prominent en persones amb tonalitat de pell més fosca.
Tipus de vitiligen
Hi ha diferents tipus de vitiligen. Alguns dels més comuns són:
- Generalitzat: les màcules o pegats apareixen en diversos llocs del cos, sovint de manera simètrica. És el tipus més comú.
- Segmentari: aquest tipus de vitiligen només afecta una zona o costat del cos.
- Focal: hi ha un pegat aïllat, petit i despigmentat.
- Universal: la pell està totalment o gairebé completament despigmentada.
Què causa el vitiligen?
El vitiligen és una malaltia autoimmune en la qual les cèl·lules immunitàries del cos ataquen erròniament els melanòcits, les cèl·lules responsables de produir melanina. Tot i que la genètica influeix molt en el risc de desenvolupar vitiligen, alguns factors externs també poden contribuir, entre ells, les cremades greus del sol, l’embaràs, les lesions cutànies importants i l’estrès significatiu.
Com detectar el vitiligen?
L’aparició de màcules o pegats blancs o rosats a la pell sol ser el símptoma més freqüent del vitiligen, tot i que alguns o algunes pacients informen de picor abans que sorgeixi un nou pegat. El diagnòstic sol ser fàcil per part dels professionals sanitaris mitjançant l’examen visual, però de vegades es farà servir una làmpada ultraviolada per confirmar les zones afectades, especialment quan els i les pacients tenen la pell clara. Els proveïdors de salut també poden demanar anàlisis de sang per descartar afeccions autoimmunes subjacents.
Quins són els principals signes i símptomes del vitiligen?
El vitiligen provoca principalment la pèrdua de pigment natural, donant lloc a diferents pegats blanquinosos a la pell. Aquests pegats solen aparèixer primer en zones exposades al sol com la cara, les mans i els peus, o al voltant dels orificis del cos i els plecs de la pell com les aixelles i l’engonal.
També es pot notar que el cabell es torna blanc o gris prematurament en el cuir cabellut, pestanyes o celles, ja que l’afecció influeix en els melanòcits dels fol·licles del cabell. Mentre que la textura de la pell es manté suau i normal al tacte, les zones despigmentades sovint se senten més sensibles a la llum solar i poden picar durant les fases actives de la malaltia. En alguns casos, l’afecció també provoca una pèrdua de color en els teixits de l’interior de la boca i el nas.
Com tractar el vitiligen?
Tot i que actualment no existeix cap tractament que curi permanentment el vitiligen, hi ha diverses opcions disponibles per retornar el pigment dels pegats existents i/o evitar que creixin.
Referències
- Rodrigues M, Ezzedine K, Hamzavi I, Pandya AG, Harris JE; Vitiligo Working Group. New discoveries in the pathogenesis and classification of vitiligo. J Am Acad Dermatol. 2017;77(1):1–13. doi:10.1016/j.jaad.2016.10.048.
- Hann, S. K., & Nordlund, J. J. (2000). Vitiligo: A monograph on the basic and clinical science. In Vitiligo: A monograph on the basic and clinical science (pp. xiv-306).
- Elbuluk N, Ezzedine K. Quality of life, burden of disease, co-morbidities, and systemic effects in vitiligo patients. Dermatol Clin. 2017;35(2):117–128. doi:10.1016/j.det.2016.11.002.
- Morrison B, Burden-Teh E, Batchelor JM, Mead E, Grindlay D, Ratib S. Quality of life in people with vitiligo: a systematic review and meta-analysis. Br J Dermatol. 2017;177(6):e338–e339. doi:10.1111/bjd.15933.
- Radtke MA, Schäfer I, Gajur A, Langenbruch A, Augustin M. Willingness-to-pay and quality of life in patients with vitiligo. Br J Dermatol. 2009;161(1):134–139. doi:10.1111/j.1365-2133.2009.09091.x
- British Skin Foundation. Vitiligo. Disponible a: https://knowyourskin.britishskinfoundation.org.uk/condition/vitiligo/
- American Academy of Dermatology. Vitiligo. Disponible a: https://www.aad.org/public/diseases/a-z/vitiligo-overview