Factors desencadenants del vitiligen

Què desencadena el vitiligen?

El vitiligen fa que algunes zones de la pell perdin color perquè els melanòcits, les cèl·lules que produeixen pigment, deixen de funcionar o desapareixen. És una malaltia autoimmunitària fortament influenciada per la genètica. No obstant això, hi ha factors externs que poden actuar com a desencadenants del vitiligen.

Factors genètics i immunitaris

La predisposició genètica i el desequilibri immunitari són els principals impulsors interns del vitiligen. Més de trenta gens semblen tenir incidència en el risc. Les variacions en aquests gens poden alterar el funcionament dels melanòcits o la manera com el sistema immunitari reacciona davant d’aquests. En moltes persones amb vitiligen, el sistema immunològic detecta incorrectament els melanòcits sans com a objectius i els destrueix o en bloqueja l’activitat normal.

L’estrès oxidatiu sembla que també hi està implicat. Quan la balança que equilibra els oxidants nocius i els antioxidants protectors s’inclina cap al costat incorrecte, els melanòcits es tornen més vulnerables. Poden començar a funcionar malament o desencadenar una resposta immunitària que porti a la seva eliminació. 
 

Desencadenants externs o ambientals

Els factors interns són a la base, però els desencadenants externs sovint provoquen l’inici de la progressió visible del vitiligo. Alguns desencadenants habituals són: 
 

Traumatisme a la pell

Talls, cremades, ferides per fricció o altres lesions lleus poden provocar la pèrdua de pigmentació en la zona afectada. Aquesta resposta és coneguda com a fenomen de Koebner.

Exposició excessiva als raigs UV

L’excés d’exposició a la llum solar danya els melanòcits o augmenta la probabilitat que el cos els elimini.

Exposició química

Determinats productes químics industrials, compostos fenòlics i alguns ingredients cosmètics poden interferir en la salut dels melanòcits o provocar una reacció immunitària.

Estrès psicològic o físic

L’estrès, els esdeveniments vitals importants, els canvis hormonals i les malalties sistèmiques poden debilitar els sistemes reguladors del cos i fer que la pèrdua de pigmentació sigui més probable en aquelles persones que ja en tenen risc.

Altres afeccions autoimmunitàries

Les malalties autoimmunitàries comparteixen mecanismes subjacents. Quan un hi és present, les probabilitats de desenvolupar-ne un altre, com ara el vitiligen, augmenten.

Com posen en marxa el procés els desencadenants?

Quan una persona genèticament susceptible es troba amb un desencadenant, pot iniciar-se tota una cadena d’esdeveniments. L’estrès oxidatiu augmenta, els melanòcits envien senyals per demanar ajuda i el sistema immunològic reacciona. Aleshores, les cèl·lules immunitàries poden atacar directament els melanòcits. A més, alguns melanòcits poden separar-se més fàcilment de l’estructura de la pell, cosa que els fa menys estables. Amb el pas del temps, la pell perd pigmentació en aqueles àrees afectades. Quan comença el procés, els desencadenants addicionals poden portar a l’aparició de taques noves o a l’expansió de les que ja existeixen.

 

Entendre com funcionen els desencadenants pot ajudar a guiar la prevenció, com ara la protecció solar, la gestió de l’estrès i evitar un traumatisme cutani innecessari. També ajuden en la tria d’estratègies de tractament destinades a estabilitzar l’afecció.

Grups de risc del vitiligen

Saber quines persones s’enfronten a un risc més elevat de vitiligen ajuda el personal sanitari a oferir una orientació i un seguiment primerenc. L’evidencia que tenim actualment assenyala alguns grups clau.
 

Historial familiar i predisposició genètica

Les persones amb antecedents familiars de vitiligen o altres malalties autoimmunitàries tenen més probabilitats de desenvolupar l’afecció. La genètica explica una proporció considerable dels casos. Tot i que un vincle familiar no garanteix que una persona desenvoluparà vitiligen, sí que n’augmenta la probabilitat en comparació amb la població general.

Persones amb malalties autoimmunitàries

El vitiligen comparteix moltes rutes amb altres malalties autoimmunitàries. Les persones amb afeccions com ara malaltia de tiroides autoimmunitària, diabetis tipus 1, artritis reumatoide o psoriasi poden tenir un risc més elevat. Revisar la pell periòdicament pot ajudar a identificar canvis de manera primerenca.

Traumatisme cutani i/o alta exposició a raigs UV

L’exposició freqüent al sol, el treball a l’aire lliure, algunes pràctiques per bronzejar-se o ferides repetides a la pell augmenten el risc. La fricció, les cremades i altres traumes poden motivar l’aparició de noves taques. Persones amb la pell molt clara o pell que es crema amb facilitat poden notar danys als melanòcits més ràpidament.

Persones exposades a determinats químics

Les persones que treballen en empreses que fan servir compostos fenòlics o determinats dissolvents, i les persones que s’apliquen determinats productes cosmètics, poden tenir un risc més elevat. Fer servir equips de protecció i portar a terme una manipulació acurada redueixen la possibilitat d’exposició directa de la pell.

Persones que pateixen graus considerables d’estrès

L’estrès no actua com una causa per si mateixa, però pot intensificar els processos subjacents. La tensió emocional, les malalties i els canvis importants de la vida poden fer que sigui més probable que aparegui el vitiligen o que progressi en aquelles persones que en són susceptibles.

Pertànyer a un dels grups de risc no vol dir que el vitiligen sigui inevitable. Únicament vol dir que és molt important fer un seguiment, demanar consell dermatologic precoçment i adoptar mesures de prevenció.

Preguntes freqüents

Consulta totes les nostres preguntes freqüents

Referències