Signes i símptomes de la pustulosi palmoplantar

La pustulosi palmoplantar (PPP) és una afecció de la pell crònica inflamatòria que pertany al grup de trastorns conegut com dermatosis pustuloses. El tret distintiu de la pustulosi palmoplantar és l’aparició recurrent de pústules estèrils sobre la pell envermellida i escamosa. Tot i que l’afecció és rara, reconèixer-ne els signes i símptomes de la pustulosi palmoplantar pot ajudar a obtenir un diagnòstic primerenc i aconseguir un control més efectiu.

La PPP s’observa més en persones adultes, especialment de mitjana edat. És més prevalent en dones que en homes i està associada estretament amb el tabaquisme i amb altres malalties inflamatòries o autoimmunitàries com la psoriasi

Quins són els símptomes principals de la pustulosi palmoplantar?

Els signes i símptomes principals de la pustulosi palmoplantar solen manifestar-se en els palmells de les mans i les plantes dels peus, encara que també pot afectar àrees properes com els dits de les mans i dels peus, i ocasionalment, les ungles. Els signes i símptomes acostumen a aparèixer en cicles, que alternen brots i períodes de remissió parcial. 

Pústules als palmells i a les plantes dels peus:

El tret més característic de la PPP és el desenvolupament sobtat de petites pústules a la pell dels palmells i les plantes dels peus. Aquestes pústules contenen fluid estèril i no són causades per una infecció. Comencen com a petites butllofes que poden contenir líquid blanc o groc abans de convertir-se en taques escatoses de color marró a mesura que van desapareixent. La formació contínua de pústules pot deixar sensació rugosa i desigual a la pell, de vegades descrita com una sensació de petites bombolles sota la pell abans que esclatin. 

Pell vermella i inflamada:

Abans o durant l’aparició de les pústules, la pell dels palmells i les plantes dels peus generalment s’inflama i s’envermelleix. Aquesta vermellor indica que hi ha inflamació, la qual es pot estendre més enllà de l’àrea més propera a les pústules. En casos crònics, la inflamació pot portar a l’engrossiment de la pell a causa de l’acumulació de capes d’escates, cosa que amb el temps la fa més dura i menys flexible. 

Sensacions de dolor i cremor:

Les sensacions de dolor i cremor són freqüents en les àrees afectades per PPP. El dolor pot ser agut quan es formen les pústules o es trenquen, i la sensació de cremor pot persistir com a part de la inflamació en curs. Aquestes molèsties causen que fer activitats rutinàries com caminar, estar dempeus o agafar objectes sigui cada cop més difícil. En casos greus, el dolor es pot intensificar quan es desenvolupen clivelles a la pell o quan es pressiona la pell, cosa que afecta significativament la mobilitat i les tasques diàries. 

Picor i irritació:

La picor, o pruïja, sovint acompanya l’erupció de les pústules. La picor pot variar en intensitat des de lleu fins a la necessitat intensa i persistent de gratar-se, que pot empitjorar la inflamació i danyar la pell. Al contrari que altres afeccions que cursen amb butllofes, la picor a la PPP normalment està localitzada en les àrees de les pústules i la vermellor i no de manera més estesa. 

Descamació i sequedat:

Quan les pústules comencen a curar-se, la pell tendeix a tornar-se seca i escamosa. Les escames poden bé desprendre’s o bé mantenir-se adherides formant plaques engrossides. El cicle de les pústules: es formen, se sequen, s’escaten i tornen a formar-se, dona lloc a una afecció persistent que pot ser difícil d’interrompre. La sequedat pot conduir a la formació de clivelles, especialment quan la pell s’engrosseix i perd flexibilitat a causa de les inflamacions repetitives. 

Clivelles i fissures:

A mesura que l’afecció avança, es poden formar clivelles i fissures profundes a la pell dels palmells i de les plantes dels peus. Aquestes fissures poden ser especialment doloroses i poden convertir-se en focus d’infeccions bacterianes secundàries si la barrera de la pell està compromesa. Les clivelles es formen habitualment als punts on la pell rep més pressió o en les zones moviment repetitiu, com el metatars (coixinet del peu), el taló, o punts de flexió com els dits o els palmells. 

Canvis en les ungles:

Encara que és menys comú que les afeccions de la pell, la PPP també pot afectar les ungles. Els canvis en les ungles poden ser l’engrossiment, la decoloració, enfonsament de l’ungla i despreniment d’aquesta del llit unguial. Aquests canvis a les ungles són semblants als que es veuen en altres formes de psoriasi, però s’han de considerar amb atenció per descartar altres possibles diagnòstics. 

Simetria i distribució:

La PPP típicament apareix de manera simètrica i afecta les dues mans i/o els dos peus. No obstant això, algunes persones, inicialment, poden tenir afectada només una part del cos. Amb el temps, l’afecció s’estén i afecta noves àrees durant els brots. 

Reconèixer aquests signes de manera primerenca és important per obtenir un diagnòstic correcte de pustulosi palmoplantar. La recerca d’ajuda professional permet als pacients adaptar el seu tractament per a la PPP a les seves necessitats i a fer ajustos en l’estil de vida que redueixin la freqüència i la intensitat dels brots.  

Preguntes freqüents

Consulta totes les nostres preguntes freqüents

Referències